miércoles, 8 de noviembre de 2006



Estas tres imágenes la he encontrado paseando por la red.

Son una vista de Talltendre, una foto de la Iglesia y un croquis de una excursión.

lunes, 6 de noviembre de 2006

Buscando por la red he encontrado esta excursión detallada e interesante en lengua vernácula para que la puedan leer los naturales.

La Carbassa per Talltendre

Interès
La Carbassa és una muntanya elevada, d?inconfusible morfologia dilatada i arrodonida, que es troba entre la vall de Meranges o Valltova i la vall de la Llosa. Situada al sud del Puigpedrós i la tossa Plana de Lles, és visible des de molts llocs de la Cerdanya i el seu cim gaudeix d?un panorama detallat. L?ascensió a l?estiu o la tardor, sense neu, és una llarga passejada exempta de dificultats. Només ens caldrà parar-hi atenció per no despistar-nos entre Talltendre i la coma de Fornos. Un cop a la carena, si no hi ha boira només haurem de seguir-la.
Descripció de l'excursió
Sortida: a Bellver, agafem l?N-260 en direcció a Puigcerdà però quasi d?immediat la deixem per desviar-nos a l?esquerra i seguir una carretera local senyalitzada. S?enfila en llaçades a cal Codolet i per més llaçades al tossal Ras i Ordèn, poble amb un carrer principal pintoresc. Continuem per la carretera fins a Talltendre (8 km).Horari: 6 h (anar i tornar)Desnivell: 1.162 mDificultat: ****Època recomanada: de maig a novembre (a l?hivern cal portal el material i l?equip adequats)
Talltendre (1.579 m) és un poble molt antic, d?origen preromà, amb un paisatge immillorable sobre el Cadí i amb la bonica església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria. Sortim de la població per la dreta, prop de l?església, on s?inicia una pista planera. En deixem una altra a l?esquerra. Creuem el torrent de Prat de Codines, més avall d?Ulldebou, i girem per assolir un contrafort. Aquí trobem una desviació a la dreta (1.600 m, 0.15 h), una pista que ve d?Ordèn, des d?on també hauríem pogut sortir vorejant el turó de la Corona (25 min). Continuem cap a l?esquerra. La inclinació augmenta, tot i que segueix essent moderada. Entrem en una pineda de pi negre, al sector de la Creixa. Un xic més amunt hi ha una desviació a l?esquerra (1.730 m, 0.30 h). Deixem la pista i l?agafem. És un camí ample. Travessem una tanca per al bestiar i guanyem altitud ràpidament, ja que la inclinació és forta. Passem per la vora de la Roca Gran, penya esquistosa que domina el caient rost de les Escarotes, i entrem en terreny calcari. Girem després a la dreta per arribar a uns prats acollidors per on baixen diversos torrents. Som a Lligoners (1.960 m, 1 h), pastures amb dues curioses cabanes de pastor en bon estat. El camí, més estret, s?enfila per una petita vall, la coma de Fornos, ocupada per prats i boscos de pi negre. Superada una graonada trobem una font i, a la primavera, un estanyol que es forma amb el desglaç de la neu. Contrast de roques, calcàries a l?esquerra i esquistoses a la dreta. Recorrem la coma de Fornos fins al coll de la seva capçalera. Remuntem uns pendents argilosos i arribem al collet de Coma de Fornos (2.220 m, 1.45 h), amb pastures a l?altre costat, al vessant de la vall de la Llosa. Tenim els dos cims del Pelat de Talltendre, que gaudeixen d?un bon panorama, a uns 15 min a l?esquerra. Seguim el camí que va per la carena cap a la dreta. La inclinació és acusada fins al primer cim, que si volem podem vorejar per l?esquerra. És el tossal de l?Amorriador (2.999 m, 2 h). Continuem per la carena de la serra del Reller, amb vistes cada cop més obertes de la comarca, la tossa Plana de Lles i la serra del Sirvent. Sense pèrdua i pel camí, anem superant graonades per prats i alguns rocs esquistosos. Una pujada més ferma ens duu al cim del turó de Clots (2.550 m, 2.30 h), en realitat l?extrem meridional d?un altiplà que hem de travessar. A partir d?aquí la carena separa estrictament les valls de Meranges i de la Llosa. Som a la serra de Coma Ermada. Creuem l?altiplà, on trobem unes estaques de fusta per al bestiar i enllacem amb l?itinerari 18. Uns últims pendents pedregosos, sempre per camí, ens duen al vèrtex geodèsic de la Carbassa (2.738 m, 3.05 h), amb una torre de pedres. Aquest cim està situat en un gra altiplà. Les darreres altimetries, però, donen més altitud al cim nord. Hi anem sense complicacions per l?àmplia carena. El cim nord de la Carbassa (2.741 m, 3.15 h) té un panorama semblant a l?anterior, si bé més minvat per la proximitat del Bony del Manyer. Si no hem previst fer cap travessa o recorregut alternatiu, tornem per on hem vingut (2.45 h). Una bona opció és baixar a Éller (vegeu l?itinerari 18), on ens poden venir a buscar, tot i que des d?aquí també podríem anar a Talltendre seguint a la inversa una part de l?itinerari 5. Una altra és continuar per la fàcil carena fins al Bony del Manyer (a 1 h d?on som) i tornar per l?itinerari 13 a Malniu o al pla de Campllong.
Centres d'interès proposat
La Carbassa és una muntanya elevada, d?inconfusible morfologia dilatada i arrodonida, que es troba entre la vall de Meranges o Valltova i la vall de la Llosa. Situada al sud del Puigpedrós i la tossa Plana de Lles, és visible des de molts llocs de la Cerdanya i el seu cim gaudeix d?un panorama detallat. L?ascensió a l?estiu o la tardor, sense neu, és una llarga passejada exempta de dificultats. Només ens caldrà parar-hi atenció per no despistar-nos entre Talltendre i la coma de Fornos. Un cop a la carena, si no hi ha boira només haurem de seguir-la.
Contacte
Ajuntament de Bellver de Cerdanya - Telèfon 973-51

sábado, 4 de noviembre de 2006

Salvemos la Cerdanya

Artículo leído en el País en su edición para Catalunya del miércoles, 9 de junio de 2004:

Desde hace años asistimos con inquietud e indignación al progresivo deterioro del Pirineo. La presión urbanística de las empresas inmobiliarias, junto con el poco interés de nuestros políticos en remediarlo, han hecho insostenible la supervivencia de muchos pueblos de alta montaña convirtiéndolos, en algunos casos, en pueblos fantasma. Esto mismo está a punto de ocurrir en algunas poblaciones de la Cerdanya, como Talltendre, Ordèn y Pedra, pertenecientes al municipio de Bellver de Cerdanya. Estos pequeños pueblos, que juntos apenas suman dos decenas de casas, no disponen de suministro de agua potable, ni red de saneamiento y depuradora en los casos de Talltendre y Pedra. En la actualidad existe un proyecto que prevé construir más de 180 viviendas, es decir multiplicar por 10 su número actual. ¿Podemos llamarlo desarrollo sostenible? Creo que se trata de un nuevo caso de agresión al medio ambiente.

En culturas más avanzadas, existe la tendencia de preservar el patrimonio histórico conservando los pocos pueblos antiguos que aún no han sufrido la invasión de las empresas constructoras. Pienso que ya ha llegado el momento de solicitar una moratoria urbanística antes de que el deterioro de nuestro patrimonio natural sea irreversible.

Fiesta mayor de Talltendre 2006

La fiesta mayor de Talltendre se celebra el primer domingo de octubre. Después de unos años sin celebrarse se ha vuelto a recuperar la tradición gracias al interés y esfuerzo de Carlos de Cal Capdevila.

Los actos principales de este año han sido:
1. Misa solemne oficiada por el mosén de Bellver.
2. Chocolatada y juegos populares en la plaza Mayor.
3. Gran butifarrada y chuletada

La fiesta fue un gran éxito y esperamos que se siga celebrando.

Aqui teneis unas fotos de los momentos más significativos:






Fotos de satélite de Talltendre


Gracias a la información facilitada por Miguel Angel y a la gente de Google que disponen de la herramienta Google Maps que está disponible desde hace unos meses en España (inicialmente solamente existia una versión para Estados Unidos) tenemos fotos del pueblo de Talltendre a vista de pájaro. Podeis moveros a través del mapa, hacer zoom ...

Talltendre en Google Maps